La LLuNeTa, després d'una reflexió sobre el món dels MEMEs,m'obsequia amb una interessant pregunta: quines eines de la xarxa creus que poden ser útils per a utilitzar en educació, i a quins nivells utilitzarieu cada una d'aquestes eines?
Encara he d'aprendre molt sobre les diferents eines que pul·lulen per la xarxa, i sobre les seves aplicacions dins l'àmbit educatiu. Malgrat tot m'interessa la idea d'introduir les noves tecnologies a les aules.
Els blogs, que tot just començo a conèixer, em semblen una bona eina; un espai de llibertat on escriure i llegir sobre temes d'interés pels alumnes. El nivell on crec que la seva aplicació podria resultar més profitosa és a partir del Cicle Superior de Primària; quan els alumnes ja en tenen una base sobre informàtica...
No conec gaire les webquest (més enllà del que hem vist a la classe). En aquest aspecte, si algú em vol traspassar alguns coneixements... encantat!
M'agradaria engrescar en aquesta conversa a: Paco, Evai Joel.
Fins després!
Que no acabi d’agafar el ritme a això d’actualitzar el blog no significa que no el trobi útil. Més aviat el contrari; crec que és una eina força interessant per treballar en l’àmbit educatiu ja que, com diu Lara en el seu article, es poden adaptar a moltes metodologies docents i aplicar en diferents nivells educatius.
L’autor analitza els blogs dins del model educatiu constructivista, en el qual el mestre té la funció de proporcionar les eines mitjançant les quals els alumnes crearan els seus propis coneixements. Els edublogs, així, es converteixen en un mitjà per l’experimentació de l’alumne i, alhora, en un espai de diàleg entre alumnes (o alumne-mestre).
Quin seria el paper del mestre davant del blog? Donar-ho a conèixer als alumnes i proporcionar les oportunitats necessàries perquè aquests n’experimentin, escriguin, llegeixin... si transformem la creació d’un blog en una activitat d’obligatorietat controlada; en una escriptura forçada, aquesta perdrà gran part de sentit, i per tant d’interès pels alumnes. Els mestres, segons l’autor, han d’haver estat, o ser, blogueros per tal de ser una bona referència pels alumnes i poder-los guiar amb experiència. Estem, em pregunto (i us pregunto) els mestres capacitats o disposats a fer aquest pas; tinguem en compte que molts en tenen prou (o massa) amb el word...
Però, quina altres avantatges té sobre l’escriptura analògica? Dins del blog no només es pot publicar, sinó republicar allò que ja havies creat. És difícil i feixuc canviar el format d’un text escrit a mà (vaja, s’haurà de tornar a copiar); en canvi, en els blogs es pot reeditar l’aportació o canviar l’estructura de l’espai personal adaptant-lo a la identitat que poc a poc cadascú es crea a partir dels seus textos.
Vull remarcar la idea de diàleg, ja que sense aquest el blog com a eina educativa no té gaire sentit. Es transformaria en un espai on emmagatzemar informació, reflexions... de la mateixa manera que es pot fer en una carpeta digital. I, és clar, usar el blog no té perquè significar una millora de l’eficàcia educativa; tot depèn de com sigui aquest ús, el sentit que li donem...
Lara posa en joc la idea d’alfabetització digital; una idea a la que he agafat una mica de por... De quina alfabetització digital parla? diria que de la realfabetització dels que ja en tenim una base prou sòlida. Disculpeu l’incís, però no puc treure’m del cap la idea de fomentar ara una diferència entre inforics i infopobres. Podria ser aquesta una eina que ens ajudés a desemmascar aquesta diferència i donés solucions per pal·liar les diferents necessitats, o ens condemnem a promocionar la distància entre ciutadans de primera i ciutadans de segona (el vídeo de Telemadrid no em deixa dormir... una bona mostra de selecció, manipulació i edició d’informació, que no genera coneixement).
L’article de Glen Bull, sintètic i clar, ens ajuda a entendre el perquè de l’ús dels blogs en educació, i com poden ajudar a la iniciació dels alumnes amb dificultats a la lectura i escriptura.
És important (i sovint oblidem) que escriure i llegir és quelcom que s’ha de fer amb plaer; l’obligació només ens porta a la desídia, l’avorriment... El que hem de procurar mestres i educadors és proporcionar les situacions educatives necessàries perquè els alumnes trobin aquest plaer.
El que més m’ha cridat l’atenció és el paral·lelisme que fa entre blog i diari personal, salvant les notables diferències. El diari és una eina reverenciada per molts... i odiada per d’altres. Són moltes les persones (infants entre elles) que no troben el gust per escriure el seu diari. I és aquí on el blog fa la seva aportació al permetre l’ús d’imatges, sons... i sobre tot, al permetre que aquest diari sigui públic (sempre el pot fer privat). La presencia d’una audiència, com diu Bull, pot augmentar l’atractiu d’escriure amb major profunditat.
Les característiques del blog fan d’aquest una eina amb enormes capacitats i possibilitats dintre del món de l’educació, com ja he comentat anteriorment. La participació activa, la rapidesa, la retroalimentació... són aspectes que fan del blog un recurs interessant per mestres i alumnes. La creació de coneixements significatius i compartits és torna un objectiu una mica més assolible.
No obviem tampoc la quantitat d’activitats que presenta l’autor, que es poden fer a través de blogs: diaris de personatges, ments obertes...
Sobre la pregunta de Bull (com es podrà usar el blog per aconseguir noves fites educatives); en això estem, senyor Bull. I acceptem qualsevol aportació.
Navegant per aquest gran univers que ens facilita internet, he trobat una revista sobre comunicació i pedagogia que ens podria ser d'interés.
De ben segur hi ha moltes altres publicacions relacionades amb l'àmbit de l'educació i les noves tecnologies però aquesta m'ha semblat, d'entrada, força interessant.
Com la gran majoria de coses en aquesta vida... s'ha de pagar, però les condicions no semblen abusòries si trobem d'utilitat el contingut.
Deixo l'enllaç per si algú, interessat/ada, vol donar un cop d'ull al número complet de mostra que s'ofereix. Jo ho faré.
www.comunicacionypedagogia.com
Fins aviat!
Bona hora per començar el blog sobre Pedagogia de
No negaré que els blogs, fins ara, m’han provocat més aviat indiferència. No m’han “enganxat”. I mireu que en tinc de coneguts que en fan; sobre política, filosofia, les seves històries... fins i tot d’un embaràs! I no negaré que poden arribar a ser molt interessants.
Però portar un blog requereix un cert compromís de continuïtat, i no m’he vist amb prou ganes per fer-ho. Pensava: quan ho faci, serà perquè realment em vingui de gust. I vaja, no sé si és el moment... però m’he de posar. I com sóc com sóc, i no m’agrada deixar les coses a mitges, procuraré també mantenir-ho actualitzat.
I mira, potser li vaig agafant afecte i tot!
